Un vespre al paradís

A Un vespre al paradís, un nou recull de vint-i-dos contes, hi retrobem l’estil lluminós, la calidesa i l’humor negre propis de l’autora, i la veu ingènua i lúcida, a voltes crua i desoladora, de les seves protagonistes, sempre dones amb vides complicades i l’ànima immensament lliure. Els relats, la majoria autobiogràfics, salten de Texas fins a Xile, de les platges de Mèxic fins als carrers de Nova York, i són testimoni de l’esperit poc convencional i vital de l’autora, dels horrors de l’addicció i de la síndrome d’abstinència, de la força irracional de la passió amorosa i de la fragilitat del desamor i la solitud.